Radio Ontinyent.com

anunciante
TV A la carta Canal Youtube

NoticiasComarcal

L’Escola Rural planteja les seues reivindicacions a la Jornada de Rugat

La variada temàtica va mostrar la potència i pluralitat de les iniciatives escolars.

La Jornada d’Escoles Rurals 2019, celebrada el passat dissabte 4 de maig a Rugat (la Vall d’Albaida) va comptar amb més d’un centenar de participants, que ompliren de gom a gom el saló d’actes de l’ajuntament i que van seguir amb molt d’interés les distintes taules redones plantejades, fins a la cloenda final, en què s’hi van recollir les conclusions de la jornada, es va acordar encetar la constitució de l’Associació d’Escoles Rurals, i, per mostrar la vocació de continuïtat, es va passar el testimoni al CRA Benavites-Quart de les Valls, que acollirà la propera Jornada d’Escoles Rurals 2020.

L’escola, “pal de paller” de la vida als nostres pobles

Amb la primera taula redona, sobre la “Importància del món rural”, es va donar el tret d’eixida a un programa variat i intens. La intervenció de Jaume Fullana, Director General de Política Educativa, va ajudar a contextualitzar, amb dades i propostes de futur, la realitat rural, en què la participació de l’escola resulta essencial; Maite Cháfer, Directora General de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna, i com a coneixedora de primera mà del fenomen, va afegir una mirada més global sobre la ruralitat, ja que va introduir també aspectes com la sanitat, l’agricultura, el medi ambient, la cultura, les comunicacions, imprescindibles per a poder oferir una vida de qualitat; Màrius Fullana va insistir en la importància de les famílies en la construcció de les comunitats educatives i socials de les localitats menudes, mentre que Maria Soler va mostrar la necessitat d’ajudar a vertebrar el territori des d’una xarxa llauradora i Marta Feliu va incidir en la sobirania alimentària, també des dels menjadors escolars.

En la taula sobre “Personal docent i no docent dels centres rurals”, l’inspector Juan Miguel Corchado, després de mostrar els avanços que havia suposat la implantació del model de Col•legis Rurals Agrupats (CRA), va apostar per aprofundir i començar a fer realitat les Zones Educatives Rurals, que haurien d’abraçar tota l’educació d’una comarca o zona, i que coordinaria tots els nivells educatius, incloent-hi infantil, primària, secundària, formació professional i formació de persones adultes. Les reivindicacions pendents sobre els concursos de trasllats les va posar sobre la taula, Quique Marín, del STEPV-Iv, i des del públic se’n van afegir d’altres com l’actualització de les itineràncies. El director de CRA Riu Albaida, Salvador Alarcó, va insistir en les millores que s’estaven implementant, i la directora de CP Ntra. Sra. Del Amparo, Maria José Castelló, va posar en evidència les actuals contradiccions i mancances en aspectes com l’agilitat en les substitucions.

El públic va seguir participant amb molt d’interés la taula següent, referida als “Recursos i gestió dels centres rurals”, on Azoraida Martínez, directora del CRA Mariola-Benicadell, va exposar els avanços i les mancances que hi havia hagut fins ara en la interlocució amb l’actual administració autonòmica, més oberta al diàleg, encara ha de concretar els temes pendents. L’inspector Jordi Mocholí va respondre els dubtes plantejats per les persones assistents. En les intervencions des del públic també es va incidir en comptar amb un òrgan al si de la Conselleria d’Educació, que servira d’interlocució directa i sistemàtica amb els centres rurals i la seua especificitat.

El dinar de germanor al bar de Rugat va servir perquè les persones participants reprengueren forces i continuaren dialogant sobre altres aspectes d’interés per a la ruralitat.

I ja en la sessió de vesprada, el públic va seguir fidel participant al voltant de la “Formació del professorat i l’escola rural”. Les professores Carmen Agulló i Auxi Sales van aportar la realitat i propostes de línies de futur per a la formació inicial del professorat, a les Facultats de Magisteri des de les universitats de València i Jaume I de Castelló, respectivament. També van respondre a aspectes d’interés com el pràcticum a les escoles rurals. Per la seua banda, Antonio Pérez, director del CEFIRE de Xàtiva, va explicar a bastament la nova configuració de la formació permanent, a partir de l’estructura de CEFIREs territorials i específics, i va respondre a les peticions fetes des dels participants sobre la necessitat de reobrir les extensions a les comarques de l’interior, i la de comptar amb un CEFIRE específic d’escola rural, per a donar resposta amb totes les seues modalitats, a la formació permanent del professorat. El punt de vista de l’autoformació i la implicació del professorat en la seua pròpia formació la va portar Rocío Barrera, des del Moviment de Renovació Pedagògica i del grup Bufanúvols de Castelló, atents a la transformació social i educativa de les comarques rurals, i dignes hereus de les Escoles d’estiu.